Benvinguts

Benvinguts a la petita factoria de relats curts.



dimecres, 1 de maig del 2013

Un estrany tast



Entre les escletxes dels finestrons penetrava la resplendor d’una clara nit de lluna dins la foscor de la cambra. Però l’agradable frescor de la nit no arribava a penetrar fins el llit on m’havia gitat. La suor m’amarava el cos i els llençols i jo erem  tot un. Cansat de no poder conciliar el son vaig aixecar-me i em vaig dirigir cap a la finestra. Vaig obrir-la, allà davant em saludava  una nit majestuosa, serena. A poc a poc un vent gèlid feia presència mentre uns nuvolots negres enfosquien la lluna. Vaig obrir els ulls com taronges en veure una figura humana prima i molt demacrada, vestida amb una capa negra com un ratpenat, que estava palplantada en l’ampit de la finestra. En un tres i no res s’abalançà sobre meu, cercant el coll per mossegar-me’l. Gràcies a uns àgils reflexos la vaig poder esquivar. Amb serenitat i sense demostrar-li por m'hi vaig dirigir :
- Aneu en compte! Potser un tast de la meva sang sigui un tràngol per vostè!
Amb un moviment ràpid cap enrere i d’una revolada vaig agafar uns documents que havia deixat damunt de la tauleta de nit i els hi vaig atansar.
La figura els va agafar i els va llegir amb cura. La seva expressió es transformava a poc a poc. Començà a pronunciar unes paraules del tot incomprensibles interrompudes per uns curts udols. De sobte em va mirar fixament amb uns ulls plens d’ira i sangonosos. Va llençar els papers al terra, amb un moviment de la boca em va mostrar,  amb un caire amenaçador, uns ullals llargs i punxeguts i desprès de fer un udol esgarrifós va desaparèixer tal com havia arribat.
La suor se m’havia gelat, tot jo tremolava com una fulla. Amb un to tranquil·litzador i amb ganes d’oblidar el succés vaig recollir els documents del terra i els vaig omplir de petons. Mai hauria pensat que uns anàlisi de sang amb uns resultats tant dolents tinguessin una utilitat del tot beneficiosa. Em vaig alegrar.
Però  a l’endemà en el supermercat més proper em vaig proveir d’una pila de cabeces d’alls i les vaig penjar a totes les portes i finestres de la casa. No fos cas que aquell ser estrany volgués tornar a visitar-me. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada