Benvinguts

Benvinguts a la petita factoria de relats curts.



dissabte, 17 de novembre del 2012

Ous ferrats de la tarda(revisió)



El silenci  regna  en mig de la plaça del poble. El sol feixuc  fa que el terra desprengui  una escalfor molesta que fregeix els peus com dos ous ferrats. La poca ombra dels plàtans, malalts i esquifits dels voltants, no esmorteeix prou la llum i la calor i, els pocs vianants que es creuen no s’aturen ni per dirigir-se la bona tarda. Tan sols, una sargantana despistada fora del seu cau desafia la rostida d’una tarda poc habitual del mes d’Octubre.
 Els crits de la canalla envasats en les aules, de l’escola, ara plenes desprès d’un llarg estiu, esperen que les busques del rellotge assenyalin les cinc de la tarda per conquerir-la. Encara que la calor fongui els fanals de la plaça  i els arbres estiguin a punt de convertir-se en torxes. La cridòria  donarà vida a una plaça moribunda per la calor.
El repicar de les campanes anuncia l’apertura dels comerços sota la porxada, refugi de la pluja i del sol. El seu so metàl·lic desperta lentament  la plaça.   En una cantonada el quiosquer remena els diaris i revistes, donant-los un aspecte presentable als ulls de la clientela. La venedora de ventalls, obre les portes de la botiga, amb l’esperança que els seus ràpids  moviments derrotin la calor. El venedor de somnis prepara el darrer encàrrec impossible  d’un vailet. El malabarista, fa volar les bitlles cel enllà, voltejant-les un cop darrere un altre. L’avia, crida amb totes les seves forces l’Andreu per que no doni més cops de peu a la pilota i faci un mos al tros de pa amb xocolata que li duu per berenar. La mestra tanca les finestres i la porta de l’escola i, deixa entre oberta la tanca per si algun estel despistat aterra al peu d’ella. La dona que fa cistells de vímet per omplir-los d’aire i de vent.  El terrisser fa voltar el torn volta que volta el fang, agafant forma amb les mans. L’adroguer tenyeix el cel ple de núvols  amb els pigments. El pastisser endolceix l’estada. El taverner prepara  els vins, la cervesa i la partida de botifarra per la clientela. La  gata perduda busca gatera mig amagada en un racó. Poc a poc, la vida folra la plaça com l’aigua  que cerca el  riu i tot el poble s’inunda  amb la melodia que duu  la marinada de la plaça.
Amb la vesprada i les tonalitats vermelloses i grisoses del cel va arribar el buit. Obrint-se pas cansadament dins la plaça, la frescor acomiada efusivament la calor i els peus d’ous ferrats dels vianants abandonen melancòlicament la plaça.
Demà, potser el sol cremarà, fins sentir les campanes de les cinc de la tarda, on la frescor del bullici farà de la plaça un  somni de mitja tarda.  

1 comentari:

  1. Un relat ple de quotidianitat, d'imatges, sons i colors que recorda una mica a aquelles pintures costumistes que hi ha als museus.

    ResponElimina